Distància de reacció, frenada i seguretat

31 - 08 - 2023
Ma Dolores Serra

Escrit per Mª Dolores Serra

Directora Tècnica de l'Àrea de Mobilitat d'Espanya de TÜV Rheinland
La distància de reacció, frenada i seguretat intervenen indubtablement en la seguretat de la conducció. I, complir els preceptes de cadascuna, redueix exponencialment les possibilitats de patir accidents. Però què són? Quines diferències hi ha entre cadascun d'aquests conceptes?

Distància de reacció: és l’espai que es recorre des que es percep l’incident fins que es trepitja el pedal de fre. Segons la DGT, calen 0,75 segons des que els ulls detecten el problema fins que el cervell mana el senyal al peu. En aquest breu espai de temps s'avança 10 metres a 50 km/h; en canvi, si la velocitat és de 120 km/h es recorreran 25 metres.

No obstant això, aquesta distància no és sempre la mateixa ja que depèn de les condicions físiques, l'estat d'ànim del conductor o estar distret amb altres tasques, com ara pujar el volum de la ràdio.

Distància de frenada: és l'espai que el nostre vehicle recorrerà des que s'acciona el fre fins que s'atura completament. Aquesta distància està condicionada per factors físics i mecànics en comparació amb la distància de reacció que està condicionada per factors humans.

A la distància de frenada influeixen els factors següents: el pes i la velocitat del vehicle i l'estat de la carretera.

Distància de seguretat: és l'espai lliure que tot conductor ha de deixar entre el seu vehicle i el que el precedeix, de manera que es pugui aturar en cas d'haver de frenar bruscament, sense xocar-hi. La DGT recomana que la distància ha de ser de tres segons entre els vehicles.

Per calcular la distància òptima a cada moment aconsellen seguir la senzilla regla del quadrat. Per exemple, a una velocitat de 90 km/h s'elimina la darrera xifra, quedant-se el 9, i es multiplica per si mateixa: 9 x 9 = 81. La distància de seguretat a 90 km/h són 81 metres. A 120 a autopista, la distància ha de ser de 144 metres. En cas de pluja o de la carretera en mal estat, la xifra que sorti s'ha de multiplicar per dues: 9 x 9 = 81 x 2 = 162 metres a 90 km/h.

Tant a la distància de frenada com a la distància de seguretat hi influeix un element més: l'estat del vehicle. A la ITV verifiquem que l'eficiència de frenada a les 4 rodes sigui l'adequada. Per tant, tingues el teu vehicle sempre a punt.

I recorda: no guardar prou espai entre el teu cotxe i el vehicle que et precedeix pot provocar que no tinguis la capacitat de frenar amb el temps suficient per evitar una col·lisió.
Ma Dolores Serra

Mª Dolores Serra

Directora Tècnica de l'Àrea de Mobilitat d'Espanya de TÜV Rheinland
Enginyera industrial especialitzada en Mecànica de Màquines. És la Directora Tècnica de l'Àrea de Mobilitat d'Espanya de TÜV Rheinland, amb més de 20 anys d'experiència al sector de la ITV.

Com saber quins neumàtics triar

29 - 09 - 2022
No hi ha defectes lleus a la ITV quan es parlem de neumàtics: o estan en perfecte estat o no són segurs per a conduir. Per tant, si els pneumàtics estan desgastats o són vells, és imprescindible canviar-los per uns de nous. 

Neumàtics d'hivern

11 - 02 - 2021 Com saps, el neumàtic és l'únic element del nostre cotxe que està en contacte amb el terra i aquest contacte ho és tot: a ell li devem que el cotxe es mogui o s'aturi segons el nostre gust.

Els defectes més comuns en camions i autobusos a la ITV

28 - 07 - 2022
Els camions, els remolcs, els semiremolcs i els autobusos són el tipus de vehicles que més defectes greus presenten a la ITV. Segons les dades facilitades per AECA-ITV, el 2017, d'entre els 20.204.766 inspeccions realitzades, van ser rebutjats el 28,2% dels camions, el 26,3% dels remolcs, el 25,8% dels semiremolcs i el 24,6 dels autobusos.
Quins defectes greus es van repetir més a les nostres estacions ITV, entre aquests vehicles pesats?