Escrit per Mª Dolores Serra
Directora Tècnica de l'Àrea de Mobilitat d'Espanya de TÜV Rheinland
Tots els vehicles històrics són clàssics, però no tots els clàssics són històrics. Aquesta distinció és clau, ja que el canvi legislatiu només afecta els vehicles registrats com a històrics. A continuació, t'expliquem els aspectes més destacats del nou Reglament de Vehicles Històrics, publicat a l'octubre de 2024.
La renovació d'aquest reglament neix per simplificar i abaratir el procés de classificació d'un vehicle com a històric. Fins ara, aquest tràmit era excessivament complex i costós, arribant a ser inviable en alguns casos, especialment per a motocicletes i ciclomotors, el valor dels quals sovint no justificava la despesa. Com a conseqüència, molts propietaris optaven per matricular els seus vehicles en altres països europeus amb una normativa més favorable, provocant una fugida de patrimoni automobilístic. Amb el nou reglament, s'espera preservar millor aquest llegat nacional.
Què és un vehicle històric? Un vehicle històric ha de complir amb certs requisits:
Els vehicles històrics són fàcilment reconeixibles per la seva matrícula, que comença per la lletra "H". Si mantenen la matrícula original, han de portar una enganxina normativa que els identifica com a històrics.
Quins canvis introdueix el Reglament de Vehicles Històrics?
A més de simplificar el procés de classificació, reduint tant el temps com el cost, exonera els vehicles de més de 60 anys i a tots els ciclomotors històrics de passar la ITV de manera obligatòria, tot i que poden fer-ho de manera voluntària. Així, els propietaris de clàssics que vulguin classificar-los com a històrics, només hauran d'acudir a la ITV per rebre la classificació i no hauran de tornar mai més si no volen.
Tenint en compte que molts vehicles clàssics s'havien quedat guardats als garatges dels propietaris per la complexitat i el cost del tràmit, és possible que ara veiem vehicles que mai havíem vist pels carrers.
Finalment, el nou Reglament també amplia els intervals de revisió de 2 a 4 anys en funció de la seva antiguitat.
